El dispensador de somnis d´IB3 Ràdio

dijous, 24 de juny de 2010

El moviment Slow amb ALBERTO FRAILE a CONTES PER A NO DORMIR

dijous, 24 de juny de 2010
Hola amics! Avui vespre relantirem la velocitat habitual del nostre programa per aconseguir el ritme més adequat per comprendre que el més important a la vida no és arribar a la meta , si no, gaudir del viatge. Per entendre una cosa tan simple hi ha un moviment mundial promogut per una part de la població mundial que se n'ha adonat de que viure a un ritme tan vertiginós i trepidant no porta res de bo ja que, ens perdem tantes coses pel camí! Per això anit vos proposem un viatge tranquil, acompasat i molt interessant per descobrir...



El moviment "Slow" amb


ALBERTO FRAILE

revista Namaste

Acerca de Namaste (Font: Revista Namaste)



La web revistanamaste.com nace de la revista Namaste, una publicación especializada en ecología, crecimiento personal y movimientos sociales que se edita en Baleares.

El proyecto está formado por un grupo de profesionales de la comunicación, dirigido por Alberto D. Fraile Oliver.

La revista viene a cubrir dos bloques temáticos principales. Por una parte el reto al que se enfrenta nuestra sociedad de pasar de una economía dependiente del petróleo a una economía sostenible y limpia. Desde las páginas de Namaste se facilita información y recursos para familiarizarse con esta situación. En este aspecto los temas principales son: bioconstrucción, energías renovables, transporte sostenible, permacultura, agricultura ecológica, acciones para frenar el cambio climático, autosuficiencia…

El otro bloque temático tiene que ver con el creciente nivel del estrés y ansiedad que afecta a nuestra sociedad. Desde las páginas de nuestra revista facilitamos información y recursos para acceder a técnicas, practicas y filosofías que permitan encontrar el equilibrio en medio del ritmo frenético que nos rodea. Los temas relacionados con este bloque son: alimentación sana y natural, ejercicio físico, contacto con la naturaleza, terapias alternativas, salud integral, técnicas orientales, meditación…

Para abordar este compromiso utilizamos un enfoque holístico (holos=totalidad). Es decir contemplamos la realidad como una totalidad. Por ello tratamos de proporcionar contenidos enfocados a las diferentes áreas de interés de cualquier persona: físico, emocional, mental y espiritual.

dimarts, 22 de juny de 2010

El nou batlle d’Inca, Rafel Torres, dimarts a EN CODI SECRET

dimarts, 22 de juny de 2010
Benvolguts amics, anit puja a bord del nostre espai nocturn el nou batlle de la ciutat d’Inca, Rafel Torres, a la secció “En codi secret” que es desvetlla com a persona i no com a polític.


El Batlle d' Inca, Rafel Torres
EN CODI SECRET



Després de cursar els tres primers cursos de la carrera de Dret a la Universitat de les Illes Balears, va començar a fer feina a l’empresa Camper on ha estat durant 22 anys ocupant diferents càrrecs de responsabilitat en diversos departaments.

En la seva vessant política, Rafel Torres, es va afiliar al Partit Popular amb 18 anys, des dels 22 anys ha ocupat càrrecs com ara president de Noves Generacions o president de la Junta Local des de 2005. Actualment, és vicepresident executiu del PP a les Illes Balears.

L’any 1995 va entrar com a regidor municipal per primera vegada, càrrec que ha ocupat de forma ininterrompuda fins el 2010. Ha gestionant de forma successiva les àrees de Participació Ciutadana, d’Esports, de Joventut, d’Habitatge i d’Interior. A més, també ha estat durant dues legislatures tinent de batlle i coordinador general de Regidories.

Pirates i sirenes presenta La vertadera i sorprenent història del ratolí Pérez de Cristina Herreros

Al programa Pirates i Sirenes d’IB3 Ràdio, presentat i dirigit per Sandra Llabrés, de dilluns es compta amb un caire molt infantil a la secció “El ball de les plomes”, ja que es té l’honor d’entrevistar l’autora del llibre La vertadera i sorprenent història del ratolí Pérez, Cristina Herreros.

Ana Cristina Herreros
a
EL BALL DE LES PLOMES


“Què fa el Ratolí Pérez amb les dents que recull a la nit? Saps on viu? Per què es diu així? Sabies que en altres països qui s’ocupa d’aquesta feina és una formiga o una fada? En aquest llibre il·lustrat hi trobaràs la resposta a totes aquestes preguntes. I a alguna altra que no et fas, també. Seran moltes les coses importants que descobriràs en aquest llibre. Sobretot: que el veritable regal que aquest ratolí et deixa amagat a sota del coixí no són els diners ni la joguina, sinó…”

Ana Cristina Herreros és filòloga i especialista en literatura tradicional, compagina el seu treball com editora amb el seu ofici de narradora (amb el nom d’Ana Griott) a biblioteques, teatres, presons, cafès, escoles o parcs des del 1992. També ha publicat Cuentos populares del Mediterráneo i Libro de Monstruos españoles, obra premiada pel Ministeri de Cultura com el Millor llibre editat en la categoria de Llibres infantils i Juvenils de 2008.

dijous, 17 de juny de 2010

Els Miralls amb CHEMA FONT a Contes per a no dormir

dijous, 17 de juny de 2010
Bon dia! I avui a CONTES PER A NO DORMIR de Pirates i Sirenes, el nostre amic investigador Chema Font ens parlarà dels MIRALLS! Ja sabeu... la màgia dels miralls, els costums, les llegendes, aparicions i esperits, història, en un programa a on podeu fer de tot, manco dormir-vos!

ELS MIRALLS
a
CONTES PER A NO DORMIR



Els miralls han estat objecte de tot tipus de supersticions al llarg de la història. Trencar un mirall porta 7 anys de mala sort, recordeu? Es diu que el mirall és el reflexa de l’ànima de la persona, trencar el mirall suposa trencar l’ànima. Per això els vampirs no es reflexen en un mirall perquè no tenen ànima.


HISTÒRIA

Els miralls com a estris de tocador i objecte manual foren molt emprats en les civilitzacions egípcia, grega, etrusca i romana. S'elaboraven sempre amb metall brunyit, generalment cobre, plata o bronze, a aquest procés se'l coneix pel nom de plateig. Tenien forma de placa rodona o ovalada, ornada ordinàriament amb gravats o relleus mitològics al revers (els romans no tenien gravats, però sí relleus). D'aquests espills es conserven encara molts exemplars en alguns museus arqueològics. Durant l'alta Edat Mitjana l'ús del mirall era estrany, fins que en el s. XIII s'inventà la fabricació dels de vidre i de cristall de roca sobre llàmina metàl·lica, sense deixar-se de construir els de només metall fins el s. XVIII. El mirall, com a moble d'habitació o cambra, comença amb el s. XVI, car tot i que durant els dos segles anteriors es citen alguns exemplars històrics no era molt conegut i el seu ús era poc corrent. En aquest segle es presenta com a marc elegant i peu artístic i ocupa un lloc distingit al saló com a objecte mobible i de dimensions reduïdes. Cap al s. XVII les fàbriques venecianes arriben a construir espills de gran mida i d'ençà serveixen com a objectes singularment decoratius en salons, en què ocupan un lloc destacat. Els miralls moderns consisteixen d'una prima capa de plata o alumini depositada sobre una planxa de vidre, la qual protegeix el metall i fa que el mirall sigui més durader.

dimecres, 16 de juny de 2010

Reencarnació i Renaixament. La Roda de la Vida amb LAURA SERRANO

dimecres, 16 de juny de 2010
Pensau que podem viure més d´una vida? Realment la nostra ànima o esperit es recorpora tantes vegades facin falta fins evolucionar i corregir errors? La qualitat de la nostra reencarnació ve determinada pel Karma? Perquè les regresions ens poden aportar dades reals de llocs que no coneixem? Créis en la reencarnació con els hinduistes o renaixament com els budistes? De totes aquestes apassionants qüestions parlarem anit a PIRATES I SIRENES a LA RUTA D´ORIÒ amb Laura Serrano, terapeuta alternativa.

Vivim més d´una vida?
Triam cóm, quan i on renaixem?
Quantes vegades tornem i perquè?
La Ruta de la nostra vida a LA RUTA D´ORIÒ


La Roda de la Vida (Pintura Budista)
Amb Laura Serrano parlarem de cóm tenim la nostra història marcada per els aconteixaments que viu la nostra ànima. Patrons familiars, espai entre vies, 9 mesos d´embaràs, primers anys de vida, sanar malaties, i moltes qüestions interessants anit al programa.

dimarts, 15 de juny de 2010

Manuela de la Vega EN CODI SECRET

dimarts, 15 de juny de 2010
Aquesta nit compartirem una bona vetllada amb la nostra convidada al CODI SECRET. Entregada a la causa dels malalts renals, ja que ella mateixa és trasplantada, presideix des de fa 11 anys l' associació per la lluita contra las malalties renals, ALCER. Dóna d' empenta i coratjosa, la major de 12 germans, la convidada d'anit treballa durament per la causa que afecta a moltes persones al nostre país i conscienciar així a la població de la necessitat de fer-se donants d'òrgans ja que és "regalar vida". La seva darrera fita: aconseguir que més de 150 persones ballin en una Flashmob al Parc de la Mar anomenada: DONAR ÓRGANOS ES REGALAR VIDA. Una moderna iniciativa que a acaparat tots els mitjans de comunicació per la seva divertida forma de cridar l' atenció sobre aquest important assumpte: la donació.

MANUELA DE LA VEGA
(Presidenta d' ALCER a Balears)
"En Codi Secret"
Manuela de la Vega es una persona plena de vitalitat que compagina a la perfecció les seves tasques al capdavant de ALCER com també la presidència de l'Associació de Persones amb Diabetis de les Illes Balears amb altres com de comentarista i tertuliana a programes de ràdio y televisió. A Mallorca és molt coneguda a l' àmbit social i cultural per la seva implicació en accions de caire social i que repercuteixen en la salut de les persones que com ella han patit una disfunció renal. Aquesta nit puja a bord del nostre vaixell, per parlar-nos de la vida, de la familia, dels amics, i de tot allò que és realment important per una persona lluitadora com ella, i que a més empra les seves energies per ajudar al demés.

dilluns, 14 de juny de 2010

L' olor de les flors" anit a PIRATES I SIRENES

dilluns, 14 de juny de 2010
Bon dia seguidors de PIRATES I SIRENES! Aquesta nit us convidem a viatjar de bell nou a bord del nostre vaixell màgic per volar plegats fins a Girona, allà avui coneixarem a la nostra convidada a la secció EL BALL DE LES PLOMES:


Rocío Abelenda i Carrillo
ens presenta el seu relat
"L' olor de les flors"



Rocio Abelenda (Camós, 1973).Llicenciada en periodisme. Ha
treballat en mitjans de comunicació com el Diari de Girona, o el setmanari La
Garrotxa i com a organitzadora d‘esdeveniments i celebracions. La seva afició a
escriure relats ha anat creixent en els darrers anys. Ha participat en un taller
d‘escriptura literària impartit per l‘escriptora Maite Carranza a la Fundació
d‘Estudis Superiors d‘Olot. També li agrada molt llegir i poder comentar llibres
en el Club de Lectura de l‘AMPA de l‘Escola Pla de l‘Ametller de Banyoles.
Anteriorment ha col·laborat amb LA LLUNA EN UN COVE (núm. 13), amb el relat
Dolça amargor.

dijous, 10 de juny de 2010

Mar Monsoriu ens presenta el seu diccionari 2.0 a CONTES PER A NO DORMIR

dijous, 10 de juny de 2010
Hola amics! Què? Encara ens embullem a l' hora de navegar en les xarxes socials? No sabem el significat de nous termes? No acabam d'entendre el funcionament de certes eines de la web? Totes les preguntes (o quasi totes) ja tenen resposta gràcies a la convidada d´aquesta nit a la secció CONTES PER A NO DORMIR,


MAR MONSORIU
ens presenta el seu
DICCIONARIO WEB 2.0



Mar Monsoriu

CONTRAPORTADA DEL LLIBRE:



“La nueva forma “social” de utilizar Internet conlleva el empleo de toda una terminología que está siendo paulatinamente acuñada. Ya no sirve conocer sólo que es un “blog” o un “wiki”, ahora también es necesario saber que es un “bliki”. Además los usuarios de las redes sociales tipo Facebook hablan de su actividad en los “muros”, “perfiles” o “páginas” incluso a gente que no forma parte de las mismas. Otros, centrados en la plataforma Twitter, publican “tuits”, envían “mensajes directos (DM)” o destacan “hashtag”. Todos utilizan vocablos desconocidos para quien se enfrenta por primera vez a estas tecnologías.”

Por eso, desde mi trabajo como consultora y profesora especializada en el estudio, creación, consolidación, dinamización de redes y medios sociales, fui detectando la necesidad de desarrollar este libro. Se trata del primer diccionario que hay sobre esta materia (tanto en español, como en inglés). En el mismo, he ido recopilando las palabras , aplicaciones y redes sociales más relevantes, definiéndolas de forma que puedan ser comprensibles por cualquiera que se adentre en esta nueva Internet que tanto entusiasma a los usuarios y que tan útil comienza a ser para las empresas, entidades y organismos.

Espero que sea de vuestro interés y, en cualquier caso, quedo a
vuestra disposición.

Saludos y muchas gracias, Mar

Pepa Llausàs ens parla de les vides misterioses d´alguns escriptors a LA RUTA D' ORIÒ

Boneeeees. Ahir a la nit la nostra bona amiga Pepa Llausás, experta en simbología, històries de la història i enigmes de tots els temps, ens va parlar dels misteris que rodejan la vida d´alguns escriptors de fama mundial com Antoine de Saint-Exupéry, Arthur Conan Doyle, o Agatha Cristhie, entre d´altres. Vides tan apassionants com alguns dels seus personatges, inclús alguns comparteixen finals semblants als protagonistes dels seus llibres. Misteris sense resoldre o coincidències místiques?

Antoine de Saint-Exúpery i el seu Petit Príncep

Ambdós van desaparéixer, si bé fa pocs anys, l' aviador alemany Horst Rippert, de 88 anys, va reconéixer haver disparat contra l' avió de Saint-Exupéry tot declarant que va saber després que es tractava de l' escriptor francés a qui admirava i llegia...

dimarts, 8 de juny de 2010

José Luís Uribarri EN CODI SECRET

dimarts, 8 de juny de 2010
Presentador, carismàtic, encisador, proper, professional, entranyable, simpàtic, crític, familiar, precís, eurovisiu, comunicador, inconfundible, veterà...Son molts els qualificatius que podem emprar per descriurer-lo! Però de ben segur que amb tan sols pronunciar el seu nom tothom sap perfectament de qui parlem:

José Luís Uribarri
un gran comunicador
a PIRATES I SIRENES



Uribarri "EN CODI SECRET"

Debuta en Televisió Espanyola en 1958, al presentar-se al concurs de descobriment de nous talents CARAS NUEVAS, que presentava Blanca Álvarez. Després de ser contractat per TVE, aviat es posa enfront de les càmeres. Al llarg de la següent dècada s'aniria consolidant com un dels presentadors més populars de la televisió a Espanya. Un dels seus majors èxits professionals va ser el programa "CESTA Y PUNTOS", un dels primers programes concurs així com el musical APLAUSO, que va dirigir entre 1978 i 1983, i que es va convertir en un autèntic referent de la música d'actualitat en l'època.

Ha estat molt associat a la retransmissió del Festival de la Cançó d'Eurovisió, del que s'ha fet càrrec com comentarista en un gran nombre d'edicions des de 1969 a 2008, en un total de 17 ocasions, sent el comentarista espanyol que més edicions va narrar del festival. En Espanya es van fer molt cèlebres les seves prediccions quant al sentit del vot dels diferents països. Ha fet també algunes incursions en el món del cinema, amb petits papers en pel·lícules com Historias de la Televisión (1965), de José Luis Sáenz d'Heredia, en la qual s'interpretava a si mateix, A 45 revoluciones por minuto(1969), de Pedro Lazaga o El Astronauta (1970), de Javier Aguirre. En 1966 se li va concedir el Premi Ones (Nacionals de Televisió).

Va reaparèixer com tertulià en el programa de La1 de TVE Salvem Eurovisió, emès el 8 de març de 2008. L'espai va ser presentat per Raffaella Carrà, on es decidia el representant d'Espanya en el Festival de la Cançó d'Eurovisió de 2008, el guanyador de la qual va ser Rodolfo Chikilicuatre. Poc després va ser menjo convidat en la gal·la especial "Dansin Chiki Chiki", emesa el 29 d'abril de 2008, on s'escollien a les tres acompanyants de Rodolfo Chikilicuatre, representant espanyol d'Eurovisió 2008.

Va fer gala de la seva posició davant aquest, que per res era positiva i optimista. Uribarri va demostrar al llarg del programa la seva rotunda oposició, a pesar del tremend i contundent èxit mediàtic de Rodolfo. Dies abans a l'actuació de Rodolfo, Uribarri va reconèixer l'èxit de Rodolfo, davant l'emoció d'aquest. En l'any 2009 va ser triat com jurat per a la preselecció eurovisiva espanyola d'aquest any, "Eurovision: El Retorno", presentada per Alaska i Miguel Serrano. Pel compromís que va adquirir per a ser també jurat oficial del propi festival de Eurovision al maig de 2009, Uribarri no va poder encarregar-se de comentar el festival en aquesta edició tal com era el seu desig. Enguany a tornat a ser triat comentarista per l'edició de 2010, recolçant a Daniel Diges en tot moment i essent testimoni de luxe de com en Jimmy Jump reventàva l' actuació d' Espanya!

dilluns, 7 de juny de 2010

Antonia Tur a EL BALL DE LES PLOMES

dilluns, 7 de juny de 2010
Bon principi de setmana! En el programa d´anit us presentem a la autora ANTÒNIA TUR, que no dubta en pujar a bord del nostre màgic vaixell per compartir plegats la seva novel·la a la secció EL BALL DE LES PLOMES.
Antònia Tur


(Palma, 1958), s’ha dedicat a la docència i ha treballat en diversos àmbits pedagògics.Actualment és directora d’un col·legi públic i presidenta d’ADIPMA. És coautora del libre Programa de conducta social (Palma 2007). Ha col·laborat en diverses revistes com Bellpuig i Pissarra,coordina la revista escolar S’Auba.com des de l’any 2000. Com a autora literària ha estrenat la comèdia S’Embut (Artà 2009) i les obres de teatre infantil Na Jerònia i la llata (Capdepera 2005), Cinc Cèntims d’història (Capdepera2007) i La bona opció (Capdepera
2009). Aquesta és la seva primera incursió en el gènere narratiu.



"Llúcia enlluernada"
de Antonia Tur
“EN EL PRINCIPI ERA EL VERB I EL VERB ERA DÉU. I el verb es va fer carn”. Ha de tornar enrere. Ha de repassar el mot verb amb el bolígraf una altra vegada, i una altra, fins que queda una paraula ennegrida, fosca, que destaca damunt el paper blanc, sobretot en comparació de la resta. De vegades hi ha coses que val més no contar. Però, i si es tracta de la teva família, dels teus amics, de la gent que més estimes? Tampoc. Llúcia, la protagonista d’aquesta novel·la thriller duu una vida aparentment harmoniosa, feliç i tranquil·la a Ciutat en els anys noranta, però oculta una part de la seva existència a tothom. La seva angoixa creix quan una desgràcia l’engoleix dins un remolí que acabarà canviant el seu destí.

dimarts, 1 de juny de 2010

Carmen Cordón en CODI SECRET

dimarts, 1 de juny de 2010
La periodista CARMEN CORDÓN, filla de l' empresari Publio Cordón, víctima dels GRAPO serà anit la nostra convidada al programa. Després de l' èxit del llibre publicat amb l' editorial Planeta "História de un secuestro", en part per contar la "seva veritat" i donar-la a conéixer al món i en part com a teràpia per asimilar els dramàtics aconteixaments ens els quals es va veure implicada ella i tota la seva familia, la periodista continúa engrescant-se en nombrosos projectes que avui ens revetllarà al nostre programa. I ja que puja a bord del nostre vaixell, gustosament contestarà les preguntes del CODI SECRET.


CARMEN CORDÓN
"EN CODI SECRET"
Carmen Cordón amb el seu llibre.

dilluns, 31 de maig de 2010

Laura Serrano i "EL COMPROMISO CON LA LUZ" a El Ball de les Plomes

dilluns, 31 de maig de 2010
Salutacions i bona setmana a tots els pirates i sirenes que ens acompanyen nit rere nit a IB3 Ràdio! Un plaer informar que aquest vespre tendrem entre nosaltres a una sirena ben especial, amb un llegat ben especial: EL COMPROMISO CON LA LUZ. Tot un seguit de pensaments, sentiments i vivències que el seu pare militar va anotar en un diari i que reflecteixen el seu dia a dia en temps de guerra i pau i que un dia, ja de gran, ella va trobar amb el seu nom escrit.
Laura Serrano, puja a bord del nostre vaixell per descobrir-nos el llegat del seu pare Gregorio Serrano García,

"El Compromiso con la Luz" de Laura Serrano
a EL BALL DE LES PLOMES

Portada del llibre que recull el diari del seu pare.

Existen tal vez héroes que a través del sufrimiento llegan a ser invulnerables, invencibles, ¿se puede atravesar el Infierno y salir vivo? Todas estas cuestiones son tratadas en el mundo filosófico de Gregorio, que canta en medio de horizontes paisajísticos que recorre tanto en época de paz, como en época de guerra. Su canto es interno y se exterioriza en una voz poética que se mimetiza a veces con el viento, con la llanura, con el agua helada de la alberca. Él, es un hombre que canta y al cantar abre las puertas de ese lado mistérico, en Gregorio hay ¿un ateo que presiente a Dios?, ¿un agnóstico que trata de descifrar el lenguaje de los infinitos? Un buscador de la Luz, a través del enfrentamiento con la muerte y lucha donde
resuena un violín del músico que nunca pudo ser.

Al conocer su poesía y encontrar su diario he comprendido el valor de la valentía y la humildad de algunos seres que nunca fueron reconocidos, ni nombrados, ni siquiera descubiertos. Yo quisiera que esto no sucediera con él, por ello fue posible que un extraño día yo encontrase su diario siendo ya mayor con mi nombre escrito en la solapa. Mi nombre garabateado de niña, sin saber que algún día siendo mayor, ese diario era un legado para mí, y contenía un mensaje que yo habría de sacar a la luz, pues él ya no existiría, él se había ido en 1990 a cantar a otros espacios su voz de vanguardista, de cosmonauta que no aspira a tumbas interplanetarias, sino a fundirse con la llanura y brotar como semilla con su corazón en flor. Para mí es un honor que estos escritos se conozcan, que su canto vibre y resuene en la poesía de nuestro tiempo, para que siga esta rueda infinita o para salir de la rueda y que no se repita más. Por lo que puede ayudar a esclarecer las mentes de los que no vivieron ese Compromiso con la luz tiempo, para aquellos que juzgan, para los que guardan rencor. Para los que siguen creyendo que existe un enemigo, en alguna parte, que es siempre nosotros mismos. Para que la consciencia despierte en ese compromiso real, sólido, inamovible, con la luz, que no es otra cosa que Amor. Puro Amor.

LAURA SERRANO

dimecres, 26 de maig de 2010

Edward Murphy i les seves lleis a LA RUTA D'ORIÓ amb Pepa Llausás

dimecres, 26 de maig de 2010
Segons la gran llei del màxim desastre de Murphy si una cosa ha d’anar malament, segurament anirà malament o pitjor del que estava previst.La torrada sempre cau pel costat de la mantega. Els aparcaments apareixen quan ja no els necessites. Si pot trencar-se caurà. Si pot ocórrer, ocorrerà. Quan estàs fent tard per arribar a una cita, o bé hi ha molt trànsit o et trobes mil i un obstacles. I si vas amb tren és molt probable que no arribis mai puntual. A més a més, s’hi podrien afegir les multiplicacions inesperades d’activitats totes al mateix dia i a la mateixa hora, com si un fat maligne s’hagués disposat a fer-te decidir l’indecidible. Avui parlem a LA RUTA D´ORIÓ.

LA LLEI DE MURPHY
Qui era Murphy?
Avui ho descobrim amb Pepa LLausás


Sabies que Edward Murphy va ser un personatge real que va morir en 1990? Es tractava d'un enginyer aeroespacial el zel del qual en el seu treball va dur als responsables del programa a ampliar les seves mires amb la finalitat de valorar qualsevol possibilitat d'error. Vols saber més?

L'any 1949, George E. Nichols, a la bàse aèria d'Edwards, a Califòrnia, mentre realitzava el projecte MX981 de la força aèria, va escoltar dir al capità i enginyer Ed Murphy, en un d'aquells moments de frustració que un sent, quan les coses no surten bé, sobretot si 'error l'ha comès un altre: "Si hi ha alguna manera de fer les coses malament, ho farà". Nichols va batejar aquesta evidència amb el nom de "llei de Murphy". Amb el temps aquesta premissa es convertí en la més esmentada pels treballadors de la NASA com a manera d'evitar l'inevitable. Dues setmanes més tard, aquesta llei va passar a formar part del vocabulari tecnològic bàsic, quan el coronel Stapp en una conferència de premsa la va fer destacar com a excel·lent rècord de seguretat en l'aterratge, per la ferma convicció dels treballadors en la llei. Temps més tard, el tècnic californià en cine i teatre Arthur Bloch va decidir recollir i publicar un compendi d'una bona quantitat de màximes que podien formar part d'una variant o d'un paral·lelisme amb a llei de Murphy i amb les quals convivim quotidianament. Aquestes eren, són, veritats populars que no es fonamenten en cap principi físic o matemàtic, però que formen part de la realitat domèstica.

dimarts, 25 de maig de 2010

El cuiner Koldo Royo en CODI SECRET

dimarts, 25 de maig de 2010
Una nit més tendrem el plaer de gaudir d' un personatge conegut al nostre programa. I serà com cada dimarts de la mà del nostre CODI SECRET, aquestes preguntes màgiques que fan possible conéixer el convidat des d' una altre angle, més íntim. Avui ens posarem a dins la cuina d' en Koldo Royo, uns dels cuiners amb més renom de la nostra comunitat i de tot el país. Aquest basc, mallorqui d´asopció es "despulla" en el nostre vaixell. Què podrem descobrir del mediàtic personatge que no sapiguem? Què no hi falta mai a la seva cuina? Què es cou al cap de Koldo Royo? Les respostes avui vespre.
KOLDO ROYO
"EN CODI SECRET"

 
Design by Pocket
This template is brought to you by : allblogtools.com Blogger Templates